Amb la neu el món és infinit. Amb la neu, el nostre aire es torna tan pesat com el vent, es fa glaç als pulmons i fereix el cos més endins de la casaca. Amb la neu, una passa costa com tres. A mi m'agrada la neu, tot i això. És fina, és suau i quan es posa sobre el teu barret no demana un permís que ja tenia.
El fred és part de nosaltres. El fred ens fa moure com si fóssim roques, com si el nostre cos fós una pedra més d'aquesta estepa, pedres que són molt per sota dels nostres peus, però que ens faran seus quan la neu abandoni els prats a l'estiu i els nostres cossos formin part de la terra que ens ha fet créixer.
Ells han arribat de molt lluny per una glòria incerta. Nosaltres som aquí per un destí que no hem triat.
Quan cau la neu, ara, a cada passa, cada floc és com un petit allau de mort.
No hay comentarios:
Publicar un comentario