A tu, muntanya maleïda,
A redós de les teves pedres caigudes,
A tu ens encomanem,
Morts per la pols i el quitrà.
A tu, bellesa destrossada,
Relluent com les campanes més boniques,
Ens deixem, a tu, de viure,
Per deixar-nos caure
I fer-nos esfilgarsar.
Lleugerament, muntanya d'odi,
Et besarem els rocs tombats pel vent,
Et vessarem les llàgrimes que solquin,
Arrecerades pel teu amor,
El teu mar podrit de bèsties mortes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario