Tenir

Tinc set de seguir. Set de perdre't de vista, de no tornar-te a veure i que desapareguis del meu cap. Vull que tinguis les teves mans agafant-me el cap com has fet altres nits on simplement no hi havia res, teníem temps i el gastàvem allà. Vull que tinguis aquestes mans lluny de mi. Tinc el temps de llavors i tindré un temps que no recuperaré mai, ni vull, ni el vull tenir. Vull que tinguis els teus ulls que no saben on posar-se quan els tinc jo, que els tinguis tan lluny com puguis i que me'ls donis. Els tindré i no els vull tenir.

Tens la mà agafant-me el braç per deixar-me sense tenir res a dir, fer o respondre't, com has fet sempre sense tenir-ne la més mínima intenció. O tota. No en tinc ni idea. No ens tenim paraula i ens hem tingut quasi com dos nens mirant el terra on hi tenim els peus que ens demanen tenir-nos. Ens hi hem tingut hores i a mi ja no em deixes tenir ni un sol segon de calma. Tinc la sensació d'haver tingut una història que ni tan sols havia començat, no sé ni on tinc les pàgines que havien començat amb tot això ni per què no tenim ni la remota idea d'on ens tenim ara mateix.

Quan ho tenies i no ho volies, quan ho tens i no vols saber-ne res, que saps que no hi tens res de bo i el tenir-te valent em fa tenir-te amb tot. Que no ho tens i no vols tenir-ho, però ho tinc.