Avui he anat a prop del mar, sense llums. Hi he anat sol, que ningú no em segueix quan faig aquestes coses. He anat a veure estrelles caure del cel, que aquestes nits de tramuntana són precioses i ara no hi ha massa lluna. És petita i s'amaga aviat. N'he vist alguna i he tornat. El mar de nit és un món inimaginable.
Des de la meva habitació no es veuen les estrelles del cel, veig les estrelles del mar. Puntets de llum enmig del Mediterrani, pescadors de calamars i gent de sal que dorm a deshora. La nit es gira i el mar queda al mateix lloc damunt seu mateix.
