La imatge és una línia fosca i clara alhora molt nítida que separa la llum de la figura, fent figura a la figura i donant un contorn exacte a la pedra i les seves petites deformacions. En essència, tens un astre llunyà que perfila amb un traç precís la natura morta de la roca feta mur.
La lluna et transporta de forma sobreactuada a un espai intermig entre la fascinació i la imaginació, un èter comú i llanguívol sense gaire buit per la fe original de la creativitat. Però és capaç de fer-ho quan altres éssers de l'egoisme central de l'home no poden ni brandar un simple mot. Ens fa basarda feixuga inspirar el nostre escriure en fets morts com el cel, el mar i la vida, però és la mort la finalitat exclusiva per escriure. Escrivim per perdurar, en ésser o paraula, però per perdurar en definitiva més enllà de la mort.
Avui la lluna arribarà a plena, ara ja amaga tots els estels i els nostres ulls no hi són per res més.
